jueves, 12 de junio de 2014

Els diferents trams d'un riu


Un riu és un corrent d’aigua que va a parar a un altre riu o mar, i es pot formar a partir d’una deu, d’una gelera que es desglaça o de les aigües d’un llac.
Els territoris que per mitjà de torrents, barrancs, rierols i fons aporten les aigües a un mateix riu formen la conca d’aquest riu.
El curs d’un riu el podem dividir en tres parts:
· Curs alt
· Curs mitjà
· Curs baix.
 Curs alt


curs alt
A la zona alta de les muntanyes és on es formen els rius amb les aigües de la pluja, del desglaç de la neu, o amb les aigües subterrànies (fonts, deus, etc.).
 
En aquest tram, els rius no porten gaire aigua, però el corrent és ràpid perquè l’aigua ha de baixar grans pendents.
La força de l’aigua erosiona el terreny, arrenca pedres, terres i altres materials que el riu anirà transportant al llarg del seu recorregut fins arribar a la desembocadura.
 
Curs mitjà

curs mitja
Quan els rius arriben a les zones planes solen tenir més cabal, és a dir, acostumen a portar més aigua que en el curs alt, perquè al llarg del recorregut els rius han anat reben les aigües de torrents, de rierols i d’altres rius (afluents).
 El cabal d’un riu be determinat bàsicament per dos factors:
· L’extensió de la seva conca: els rius que tenen més cabal són els que reben les aigües d’un territori molt extens.
 · L’època de l’any: els rius porten més aigua durant les èpoques de pluja i de desglaç de la neu.
 
Curs baix
curs baix
         És el tram del riu que recorre les terres pròximes a la costa i abans de desembocar al mar. Les aigües tenen poca força i dipositen a la desembocadura els materials que han arrencat en el curs alt i que han transportat al llarg del curs mitjà.


Bibliografia: la meva font d'informació principal ha estat http://goo.gl/AHNJn5

 

        

DELTES DEL MÓN

Un delta és la formació geològica que alguns rius originen en arribar al mar a causa de l'acumulació de sediments en les seves desembocadures. Només formen deltes els rius que arriben al mar després de travessar una cadena de muntanyes que impedeixen que els sediments es vagin quedant pel camí i fan que els materials es concentrin en el punt de contacte amb el mar.
Principals deltes del món:
- Delta del Amazones
Imatge vía satèl·lit del delta del Amazones

- Delta del Mississipi
Imatge vía satèl·lit del delta del Mississipi

- Delta del Nil
Imatge vía satèl·lit del delta del Nil

- Delta del Níger
Imatge del delta del Níger

- Delta del Rin
Imatge vía satèl·lit del delta del Rin

- Delta de l'Ebre
Imatge del delta de l'Ebre

BIBLIOGRAFIA:
http://tigre.galeon.com/textos/geograf/queesdel.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Delta_fluvial

ESPORTS: RAFTING

RAFTING

El Ràfting, és el terme anglès aplicat al descens de rius. Aquesta activitat esportiva, consisteix a baixar per rius, en el sentit del corrent amb una barca. Els ocupants, tenen l'objectiu de dirigir a través dels rems, la direcció de la bassa per baixar pel lloc desitjat, i esquivar els possibles obstacles que es puguin trobar durant la baixada.

Es pot realitzar tant en grup com individualment o per parelles. La seva equipació es compon de casc, armilla salvavides, calçat i neoprè. A més d'estris per a emergències com un cap extensible o un ganivet.

El Rafting o descens de rius, gaudeix de gran popularitat en l'actualitat. La seva proposta d'activitat a l'aire, en contacte amb la natura, i la possibilitat de realitzar en grup, no passa desapercebut per als seguidors dels esports de risc.


Per practicar Rafting cal conèixer les zones destinades a això. No es pot practicar en qualsevol lloc, hi ha zones de rius habilitades per el seu descens, de manera segura i en relació al grau de coneixement i pràctica que tingui. http://goo.gl/VDj2QC
Rafting a Llavorsí

Els Oficis del Riu

Llauner
Llauners 1
Llauner(imatge de google)
Els llaüts eren embarcacions de poc calat i limitades dimensions, adaptades perfectament a la morfologia del  riu. S’encarregaven del transport de mercaderies per tot el recorregut del riu. La seva capacitat solia oscil·lar entre les vint i trenta tones tot i que els més habituals eren els de sis tones.
El llaüts es desplaçaven per la mateixa corrent del riu, també amb la força del vent si era favorable i podien estendre les veles o be moure's amb l’ajuda d’un rem o una sirga. La sirga era una corda que anava des de l’embarcació fins a la vora del riu, estava lligada a un animal de tir tot i que antigament era la força humana la que empenyia l’embarcació aigües amunt.
La tripulació del llaüt constava d’un patró i entre tres i cinc peons inclòs el “matxero” que s’encarregava de l’animal de tir.
Tot i les dificultats que implicava pujar el riu amb el llaüt carregat, la documentació evidencia de manera ocasional la presencia d’aquest tipus d’embarcacions per les terres lleidatanes.

Barquer
Baquers
Barquers(imatge de google)
Des de fa molts segles no sempre s’ha disposat dels diners ni dels recursos necessaris per a la construcció d’un pont. Tot i que a la nostra ciutat des de l’època romana ha disposat del pont vell, els passos de barca han desenvolupat un paper crucial facilitant el pas de les persones i les mercaderies d’un costat a l’altre del riu.
Els barquers eren les persones encarregades de les barques que passaven d’una vora a l’altra del riu, es situaven en punts estratègics del curs fluvial. Era una ofici dur i perillós, en un principi la barca havia de funcionar de sol a sol i si alguna persona ho demanava tenien l’obligació de passar-lo a l’hora que fós.
L’estructura de l’embarcació consistia en la majoria de casos d'un llaüt, tot i que en alguns casos també eren de dos, sobre els quals es col·locava una plataforma. Per tal que el corrent no se l’endugués, la barca es lligava amb una sirga de cànem d’unes 80 arroves i per tracció humana, animal i posteriorment per sistemes més complexos s’anava estirant i apropant la barca fins arribar a l’altre costat.
Pescador
Pescadors 1
Grup de Pescadors
(imatge de google)
La pesca era una activitat molt comú en la població del segle passat. Els barquers, els raiers i els llaüters eren les persones que més la practicaven.
Tot i que no solia donar suficient com per viure, sí que resultava un complement a la dieta de la població que la practicava. En algunes ocasions els pescadors quan tenien un bon dia i aconseguien pescar més peix del que necessitaven el venien per així tenir també un complement econòmic.Els mètodes de pesca emprats a les ribes del Segre eren el filat, la canya i les anguileres. Les espècies de peixos que solien pescar eren principalment madrilles, barbs, carpes anguiles i truites.

Raier
Raiers
Rais(imatge de google)
Els raiers representaven un ofici centenari en el que dues persones construïen un rai amb la fusta extreta del bosc i la baixaven des de l’Alt Pirineu fins a les importants serradores de la plana de Lleida, i en ocasions fins a la desembocadura del riu Ebre (Tortosa).
Amb l’arribada de la tecnologia, és a dir, el transport motoritzat, es va substituir el transport amb rais per el transport per carretera (camions), i així desaparegué l’ofici dels raiers, fent-se la última baixada en rais l’any 1933.
El rai esta format per tres, quatre o cinc trams, segons el cabal del riu. Quan hi ha molt cabal el rais es solien fer en menys trams ja que era molt difícil conduir-los. La temporada dels raiers solia durar de primers de maig a finals d’octubre aproximadament, coincidint amb el desgel.
Conclusions:
Els oficis del riu eren durs i es calia tenir molta practica per pescar fabricar els rais, per ser Barquer o Llauner eren oficis de tota la vida que alguns encara es conserven, jo crec que eren bons oficis en els quals s'esforçaven al màxim per portar diners o menjar a casa.

Bibliografia:
http://goo.gl/o2QnCf